Poesia di Carlo Porta
A proposet, Lustrissem, de vaccina
A proposet, Lustrissem, de vaccina,
ch’el senta s’el voeur rid questa che chì,
ch’el sarà on mes che la m’è occorsa a mì
in del fà vaccinà la Barborina.
Gh’eva in cà del dottor ona mammina
che l’eva in don fastidi de no dì
per sciarnì foeura el sit de fà insedì
i varoeul a ona sova piscinina.
Minga chì, perché chì el dà tropp in l’oeucc,
minga là, perché là se vedarà,
chì nanch, perché ghe resta el segn di boeucc.
Tira, bestira, on mondo de rason,
fin ch’el medegh, per falla quiettà,
femmegh l’inset, el dis, in suj garon?
Oh che tocch de mincion
(l’esclama sta sciorina all’improvvista)
suj garon? Giust inscì, pussee anmò in vista!
